La digestió i l'aparell digestiu actualitzat 14.11.2011

Mireu els següents vídeos:

01	Aparato digestivo 1:04 min (aguatacuperche) http://youtu.be/TpdyuLBPzmY 01-Aparato_Digestivo-(aguatacuperche)-OK.mp4 Bona explicació del procés de la digestió de forma resumida
02	La digestión 2:57 min euyinTube http://www.youtube.com/watch?v=IhhHbMOJd5k&feature=related 02-La digestión (euyintube).mp4 Una altra visio del procés de la digestió per repassar conceptes
03	Digestive system 3:04 min garyparkinson http://www.youtube.com/watch?v=QtDgQjOGPJM 03-OK-Digestive System (garyparkinson) (english).mp4 OKOK Excel.lent visió de tots els processos de la digestió des de la masticacio a la absorció de nutrients a les microvellositats intestinals
04	La digestión (Proceso digestivo) 2:51 min blue28blue http://www.youtube.com/watch?v=H86hH11W9i0&feature=related 04-La digestión (Proceso digestivo).mp4 OKOK Bona explicació de la digestió del programa REDES de la 2. Interesant la animació dels enzims com a "tisores que tallen els aliments"
05	A més cal veure "Viaje al interior del cuerpo humano" National Geographic Del minut 23:40 al 28:26

06. Veure el vídeo: Erase una vez la vida Cap15 La digestion.

http://www.dailymotion.com/videofaro#videoId=xm81i8

6.1 QUÈ ÉS LA DIGESTIÓ

La digestió es el procés en què els aliments en passar pel sistema digestiu són transformats en els nutrients que necessita el nostre cos.

La majoria dels aliments contenen nutrients formats per molècules molt grans que no poden travessar les membranes cel·lulars. Durant el procés de la digestió els aliments es trenquen, es tallen, s'esmicolen en parts cada cop més petites.

Els enzims dels sucs digestius trenquen les molècules i les converteixen en d'altres de més petites que ja poden ser absorbides i utilitzades per les cèl·lules.

Tot aquest procés el fa l'aparell digestiu.

Recordeu:

Hi ha sis grups de nutrients:

glúcids, lípids, proteïnes, aigua, minerals, vitamines

Per aprendre el nom dels 6 tipus de nutrients, memoritza la frase:

Glòria Li Promet Aigua Mineral Viladrau

6.2. L'APARELL DIGESTIU

L'aparell digestiu es format pels components següents:

• Un conducte o tub digestiu té aproximadament 9 metres de longitud a través del qual passen els aliments. Va de la boca a l'anus.

(atenció: no confondre amb els intestins que fan uns 6 o 7 metres de longitud aproximadament)

• Unes glàndules que aboquen sucs al tub.

Les principals glàndules són:

- les glàndules salivals

- el fetge

- el pàncrees.

Com avancen els aliments?

Els aliments es transporten per mitjà d'uns moviments en forma d'ona produïts per la contracció i la relaxació rítmiques dels músculs de la paret del tub digestiu, anomenats moviments peristàltics.

veure animació

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Peristalsis.gif

Els esfínters.

Un esfínter és un múscul en forma circular o d'anell que obre o tanca un orifici.

L'esfínter permet el pas dels aliments d'un òrgan a l'altre alhora que impedeix la seva tornada.

Alguns dels esfínters existents en el cos humà són: Càrdies. Separa l'estómac de l'esòfag Pílor. Separa l'estómac de l'intestí prim. Esfínter anal. és el múscul extern de l'anus. Existeixen més de 40 esfínters diferents en el cos humà,

6.3. COM ÉS EL TUB DIGESTIU?

Les capes principals que formen el tub digestiu son:

• La capa interna o mucosa.

Secreta sucs digestius i un moc que protegeix la seva superfície de l'atac dels enzims i àcids que produeix el propi cos per fer la digestió.

A través d'aquesta capa s'absorbeixen els nutrients en el tram que es troba a l'intestí prim.

• La capa muscular.

Té músculs de contracció involuntària amb fibres disposades en sentit circular i longitudinal que produeixen els moviments peristàltics.

Té músculs de contracció voluntària a la boca, la faringe, la part superior de l'esòfag i a l'esfínter anal.

• Entre aquestes capes hi ha nombrosos nervis intercalats que fan la funció de controlar el moviment dels aliments pel tub.

Processos mecànics i físics de la digestió

En la digestió tenen lloc dos tipus de processos:

• Mecànics, o físics,

- a la boca: la trituració i masticacio dels aliments i la seva barreja amb la saliva

- a l'estòmac: els moviments de contracció amassen els aliments.

• Químics. Produïts pels enzims dels sucs digestius, que transformen les molècules en d'altres de més simples.

Els sucs digestius contenen enzims que desfan els aliments.

A l'estòmac trobem el suc gàstric. Al pàncrees, el suc pancreàtic i a l'intestí els suc intestinal.

7.1. LES ETAPES DE LA DIGESTIÓ

A LA BOCA

La digestió comença a la boca on els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva que conté enzims que inicien el procés químic de la digestió, formant el bol alimentari.

El menjar és comprimit i dirigit des de la boca cap a l'esòfag mitjançant la deglució

A L'ESTÒMAC

El bol alimentari passa per la faringe i l'esòfag i arriba a l'estómac, on es barreja amb els enzims suc secretat per les parets de l'estòmac.

A l'estòmac els aliments són barrejats també amb àcid clorhídric que descompon, sobretot, a les proteïnes.

Aquesta massa que surt de l'estòmac s'anomena quim.

PÀNCREES I BILIS

El quim travessa el pílor, (esfínter que separa l'estómac de l'intestí prim) i passa al duodè, que es com s'anomena la primera part de l'intestí prim

Al duodè, el quim es atacat pels enzims del suc pancreàtic i per la bilis.

El pàncrees produeix el suc pancreàtic que té enzims que ataquen proteïnes i glúcids

La bilis, és un liquid produit al fetge que ajuda a desfer els greixos. D'això es diu: emulsió dels greixos.

Dispersa els greixos en petites gotetes i en facilita el transport i també que siguin atacats pels enzims.

Nota: La bilis s'emmagatzema a un petit dipòsit anomenat vesícula biliar

A L'INTESTÍ PRIM

La majoria dels nutrients s'absorbeixen a l'intestí prim que fa uns 6 o 7 metres de longitud.

El quim es transforma en un líquid lletós quan arriba a l'intestí prim que s'anomena el quil.

01	Small intestine 1:29 min neurocirujo http://youtu.be/P1sDOJM65Bc Small Intestine (neurocirujo)(vellosidadesOK).mp4 OKOK. Excel.lent visió de l'absorció de nutrients a les vellositats intestinals

Durant tot el procés de la digestió vist fins ara els enzims que contenen els sucs digestius han convertit els aliments, excepte la fibra vegetal, en una solució de molècules senzilles.

A l'intesti prim continua aquesta transformació dels nutrients en molècules petites que siguin facilment asimilables per les cèl.lules.

Els nutrients s'absorbeixen en la paret interior o mucosa de l'intestí prim per passar a la sang que transportarà aquests nutrients a totes les cèl.lules del cos

La paret de l'intestí té molts plecs i rugositats que fan que augmenti considerablement la superfície d'absorció.

Una visió ampliada de la paret de l'intestí ens mostraria que té vellositats, formades per cèl·lules amb microvellositats.

Els nutrients travessen aquestes microvellositats a l'interior de les quals trobem uns petits vasos sanguinis (capil.lars) (en blau i vermell al dibuix ) que es on van a parar els nutrients per ser transportats pel corrent sanguini a qualsevol part del cos on es necessitin.

A les microvellositats trobem també uns capil.lars limfàtics (en groc) que és on van a parar nutrients que tenen naturalesa de lípids.

A L'INTESTÍ GROS

Finalment, la massa que resta es transportada a l'intestí gros on s'absorbeix l'aigua i també alguns minerals

En perdre aigua els residus de la digestió es fan més sòlids i formen els excrements que s'emmagatzemen al recte per a ser expulsats a l'exterior en la defecació

Els excrements estan formats per materials no digerits i bacteris, que s'expulsen quan s'obre un esfínter anomenat l'anus.

NOTES FINALS:

1) L'apèndix és un tub connectat al cec. El cec és la primera porció de l'intestí gros. Apendicitis és la inflamació de l'apèndix. Normalment els casos d'apendicitis greus es poden guarir amb cirurgia amb l'extirpació de l'apèndix inflamat.

2) Recordem que la fibra vegetal no s'absorbeix durant la digestió. La inclusió en la dieta d'aliments rics en fibra alimentària pot prevenir o alleujar diferents malalties tals com el restrenyiment, o el càncer de còlon i recte. Es, a més, un preventiu de l'obesitat pel seu efecte saciant.

3) L'aigua, els minerals i les vitamines no pateixen cap transformació en el proces digestiu.

4) Quant temps està el "menjar" al cos?

El menjar de promig està:

- uns minuts a la boca i a l’esòfag,

- 4 hores a l’estòmac,

- 12 hores a l’intestí prim

- 5 hores al intestí gros.

6) En aquesta imatge veiem ben representat el pas de nutrients de la sang a les cèl.lules i com les cèl.lules, al mateix temps, passen a la sang productes de rebuig.

text National Geographic.doc

ALGUNES DADES CURIOSES O INTERESSANTS:

L'aparell digestiu transforma els aliments que mengem en combustible per a les funcions vitals de l'organisme. També extreu del aliments els nutrients que utilitzem per crèixer i renovar-no i nutrients que necessitem per tenir salut.

El procés comença quan el menjar que ingerim pansa a l'esòfag, un conducte pel qual avança el bol alimentici com si es tractés de pasta dins d'un tub de pasta de dents. A continuació l'estómac digereix el menjar i l'envia a l'intestí prim.

En l'intestí prim s'extreuen elements nutricionals molt importants i s'introdueixen en el torrent sanguini i en el fetge, on es processen encara més. Les sobres passen a l'intestí gruixut, on els bacteris s'encarreguen de descompondre-les. Al final, tot el que no podem digerir és expulsat del nostre cos.

Mengem més d'un quilogram d'aliments al dia, i més de 450 quilograms en un any. Menjar tan sol 15 calories de més al dia pot aportar-nos tres quarts de quilo de greix al llarg d'un any. 15 calories és el que hi ha, per exemple, en tres pistatxos

Fan falta entre 20 i 30 hores per digerir per complet un menjar. Si el menjar té molt greix el temps necessari per a la digestió pot augmentar.

Al dia podem produir més de mig litre de saliva. Aquest líquid està replet d'enzims que ajuden a les dents a esmicolar el menjar que ingerim.

Al contrari del que nostres mares puguin dir, no es triga set anys a digerir un xiclet. La part no digerible del xiclet passa sense més per l'aparell digestiu.

En la llengua hi ha aproximadament 10.000 papil·les gustativas, cadascuna de les quals alberga unes 50 cèl·lules receptores que li diuen al cervell què és el que estem menjant. Aquestes cèl·lules es renoven aproximadament cada 10 dies, però el procés es ralenteix amb l'edat, la qual cosa significa que els ancians tenen menys papil·les *gustativas. Això podria explicar per què als nens els sembla de vegades que el menjar sap més fort del que diuen els adults.

La llengua pot detectar cinc sabors bàsics: dolç, salat, amarg, àcid i un descobert recentment, anomenat «*umami». El *umami s'associa amb menjars que contenen *glutamato (com el *glutamato *monosódico).

El nostre intestí prim mesura uns set metres de llarg, però l'intestí gruixut tan sol un i mig. El nom prové del seu diàmetre, no de la seva longitud.

El nostre estómac, amb forma de lletra J, sol tenir la grandària d'un puny, però després d'un menjar abundant es pot inflar fins a aconseguir 20 vegades la seva grandària normal. L'àcid clorhídric que secreta l'estómac mata els bacteris dels aliments que ingerim. L'estómac ha de segregar contínuament una capa mucosa per protegir-se de l'àcid, que en teoria és suficientment corrosiu com per dissoldre un clau.

L'alcohol pot provocar cirrosi, una malaltia que bloqueja el flux de la sang a través del fetge i evita que funcioni. La quantitat d'alcohol necessària per danyar el fetge pot ser de tan sol dues o tres begudes alcohòliques al dia en les dones i de tres a quatre en els homes.

Per ampliar la informació

L'aparell digestiu

http://usuarios.multimania.es/cursoseso/digestiu.html

La nutrició és la funció mitjançant la qual els organismes adquereixen la matèria i l'energia necessària per realitzar la resta de funcions vitals. Aporta a l'organisme les molècules per a crear energia metabòlica i matèria per a créixer, per a substituir la que hem gastat i per formar-ne de nova. La nostra nutrició és de tipus heterotrofa, és a dir, obtenim la matèria i energia que necessitem mitjançant els aliments a diferència de la nutrició autotrofa, típica dels vegetals que poden fabricar la seua pròpia matèria a partir de substàncies simples com l'aigua, aire i les sals minerals.

En la funció de nutrició participen els següents aparells:

La nutrició és la funció mitjançant la qual els organismes adquereixen la matèria i l'energia necessària per realitzar la resta de funcions vitals. Aporta a l'organisme les molècules per a crear energia metabòlica i matèria per a créixer, per a substituir la que hem gastat i per formar-ne de nova. La nostra nutrició és de tipus heterotrofa, és a dir, la nostra font de matèria i energia és la matèria orgànica ja fabricada .(La nutrició autotrofa, típica dels vegetals té el CO2 com a font de matèria i la llum solar com a font d'energia). En la funció de nutrició participen els següents aparells:

Aparell	Funció
Ap. digestiu	Ingestió: Captura dels aliments
	Digestió : Transformació de l'aliment en molècules més simples
	Absorció: Pas de l'aliment des del tub digestiu (exterior) al medi intern (sang)
	Defecació: Expulsió de les substàncies no digerides (que no han entrat mai a l'interior ) Defecació # excreció
Ap. respiratori	Incorporació de l'O2 des de l'exterior fins al medi intern
	Expulsió de gasos potencialment tòxics (CO2
Ap. Circulatori	Transport de nutrient , gasos respiratoris, productes d'excreció, defenses, hormones reguladores, etc des de / fins a ls cèl·lules
Ap. excretor	Expulsió dels materials inservibles derivats del metabolisme cel·lular. (orina i suor)

A nivell de les cèl·lules té lloc el metabolisme, conjunt de reacción químiques, la missió de les quals és la construcció de noves estructures i l'obtenció de l'energia necessària per realitzar les funcions vitals.

Aparell digestiu

1-Anatomia(veure pàgines 24-25 del llibre de text)

L'aparell digestiu consta de elements:

• Tub digestiu: Un llarg conducte buit amb dues obertures: boca i anus. Aquest tub està molt diferenciat i podem distingir-hi els següents òrgans: Boca , faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.

• Glàndules digestives, òrgans i cèl·lules encarregats de vessar en el tub tota una sèrie de sucs digestius composts principalment per enzims i que seran els responsables dels processos de digestió. Les principals glàndules són les glàndules salivals, el fetge, el pàncrees i tota una sèrie de glandules unicèl·lulars disperses pel tub, fonamentalment en l'estòmac i l'intestí prim.

2- Fisiologia o funcionament

La digestió és el procés mitjançant el qual qual els aliments, constituïts majoritàriament per nutrients complexos es transformen en unitats més simples simples capaces d'ésser absorbides per l'intestí i d'arribar a través de la sang fins a les cèl·lules.
Aquest procés es fa gàcies a l'existència d'unes molècules anomenades enzims digestius que "tallen" els nutrients complexos en les seues unitats simples, més o és de la manera que mostra l'animació següent:

Què passa en la boca?

En prendre un aliment, aquest experimenta en primer lloc la masticació (digestió mecànica) feta per les dents. En mastegar l'aliment, el fraccionem i a la vegada el salivem. L'aliment en contacte amb la llengua estimula el sentit del gust. La saliva és segregada pels tres parells de glàndules salivals: lubrica l'aliment per facilitar el seu desplaçament al llarg del tub digestiu i, alhora, comença a digerir el midó.

Què és la deglució?

L'aliment barrejat amb la saliva es denomina bola alimentaria, el qual dirigim voluntàriament cap a la faringe. Ací es produeix la deglució, un acte involuntari pel qual el bol alimentari entra en la faringe. La faringe és un tram comú de les vies digestives i respiratòries. Per evitar que l'aliment entre als pulmons, hi ha una espècie de tapadera, l'epiglotis, que tanca la tràquea i permet l'aliment seguir cap a l'esofag. Tot això el podeu entendre millor, si us fixeu en la següent animació

Una vegada en l'esòfag, l'aliment continua pel tub digestiu gràcies a unes contraccions musculars anomenades moviments peristàltics.

A l'estómac, el bol alimentici es barreja amb el suc gàstric. Aquest, produït per les glàndules de la paret estomacal, està format per tres tipus de substàncies:

1) Mucina, amb funció lubricant i protectora (defén les parets d'una autodigestió)
2) Àcid clorhídric, d'acció primordialment bactericida i responsable de l'acidesa de l'estómac.
3) Els enzims gàstrics que inicien la digestió de proteïnes i greixos a les seues unitats estructurals

Després d'una hora aproximadament i per l'acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denomiunada quim que, de mica en mica, abandonarà l'estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l'intestí prim, el duodè.
A l'entrada del duodè es vessen dos líquids. el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis provinent del fetge. Tots aquests íquids, juntament amb els secretats per les parets de l'intesí prim finalitzaran el procés de digestó dels nutrients complexos que formaven els aliments. Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil.

Absorció
El tub digestiu té una mida de 10 m, 7 del quals corresponen a l'intestí prim. Si bé en la primera part de l'intestí prim (duodé) predomina la fuó digestiva, en les altres parts finals (jejú i l'ili) predomina l'absorció o pas de nutrients senzills a través de la seua paret interna. La superfície de l'intestí prim es troba molt augmentada per la presència de molts replegaments en forma de dits que reben el nom de vellositats intestinals. D'aquesta manera molts dels components del quil ( aigua, sals minerals , monosacàrids i aminoàcids), travessen les parets de l'intestí i arriben al capil·lars sanguinis que condueix al fetge, òrgan de reserva i distribució. Els àcids grassos, components dels greixos, passen al sistema limfàtic, que els transporta a la via circulatòria sense passar pel fetge.
Aquesta activitat us farà més fàcil entendtre aquest procés

Tornar a les funcions de nutrició