L'APARELL CIRCULATORI
Mireu els següents vídeos:
|
00 |
00 Sim méd san-g 1:01 min
(videobio2011)
00) Simulacion medica de la sangre.avi (Mut) Viatge a l'interior d'un vas sanguini |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
01 |
01 L san-G 4:19 min
(videobio2011)
01) La sangre.avi (De Euyintub). Expliacio general sobre la sang. -El plasma. - Els glòbuls blancs i vermells i les plaquetes |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
02** |
02 sa co Na Ge 2:38 min (videobio2011)02) sang cor National geog.mp4 -(De National Geographic) Bona animació per ordinador del
viatges de les cèl.lules sanguínies. -Cèl.lules en una gota de sang. -Imatges reals de glòbuls blancs actuant contra els
germens. |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
03*** |
03 Circ san-g 1:08 min
(videobio2011)
03) Circulacion sanguinea.avi (En anglès) Seguim els glòbuls vermells per l'interior
dels vasos. Veiem com canvien de color. Com donen oxigen. - Veiem també el sistema circulatori pel cos |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
04*** |
04 Circ sys 2:58 min (videobio2011)04) Circulatory system.avi OKOK (En anglès) Bona animació i molt clara sobre el
sistema de circulació sanguínia pel cor i pel cos. - Imatges ben clares de les vies venoses i arterials |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
05** |
05 r circ sys 2:01 min (videobio2011)05) rap circulatory system.avi (En anglès) Entretingut i didàctic rap sobre el sistema
circulatori. |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
06** |
06 Ap cir 9:56 min (videobio2011)06) Aparato circulatorio.avi (De Euyintub). Explicació general i àmplia del cor i la
circulació sanguínia. - Imatges reals de l'interior del cor. - Venes i artèries. - Artèries i venes coronàries. |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
07*** |
07 E co 5:57 min
(videobio2011)
07) El corazon.avi - OKOK Molt bona explicació i animació de la circulació
dins del cor. - Hi trobem imatges amb raigs X. - Bona animació per l'interior de les vàlvules. |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
|
08 El corazón 0:24 min
(19toledo87)
08) El corazon.mp4 - Animación realista de el
funcionamiento del corazón como bomba |
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
|
Serie: Dentro del cuerpo humano –
Inside the human body (Nat. Geo)
ordenador 04. Mundo Hostil-18min.divx - ordenador 02. how you survive. 11 minExcel·lents animacions ordinador de l'interior de gots sanguinis. També estómac i intestí. |
||||||||||
|
|
|
|
|
Sstma inmun-lnfcts Daylimotion- videofaro
Sistema inmunitario-linfocitos 0:24 minhttp://www.dailymotion.com/video/x16sbsy_sstma-inmun-lnfcts_webcam Sistema inmunitario-linfocitos.divx - Video del Cosmocaixa Madrid sobre los diferentes tipos de linfocitos (Son los leucocitos de menor tamaño) globulos blancos |
|||
|
|
|
Links |
Proyecto
biosfera. Ministeri de Educación. APARATOS CIRCULATORIO Y EXCRETORhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/index.htm
|
Proyecto Ed@d . Ministeri de Educación. Nutrición II: Aparatos circulatorio y excretorhttp://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
|
Human
Body – National geographic - http://science.nationalgeographic.com/science/health-and-human-body/human-body/ |
1. La sang i l'aparell circulatori
1.1. La composició de la sang
|
Veure 1.5 La sangre.: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
La sang és un líquid de color vermell que circula pels vasos sanguinis.
Funció de la sang:
1) Transporta a les cèl·lules els nutrients i l'oxigen que necessiten per viure
2) Recull el diòxid de carboni i altres residus produïts en les reaccions químiques cel·lulars, que han de ser expulsats del cos.
|
La
sang està formada pel plasma i les cèl·lules sanguínies. - El plasma sanguini és un líquid groguenc que transporta nutrients, hormones, enzims i productes de rebuig de les cèl·lules. - Les cèl·lules sanguínies són: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes |
|
Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la òssia vermella
Les cèl·lules sanguínies son:
|
Els glòbuls vermells, hematies o eritròcits. Són les cèl·lules més abundants. Contenen hemoglobina, una proteïna complexa que té ferro en la seva composició. L'hemoglobina s'uneix a l'oxigen als pulmons i el transporta, a través del corrent sanguini, fins als capil·lars, on és alliberat i arriba a totes les cèl·lules. |
|
Els glòbuls blancs o leucòcits. Ens defensen dels agents infecciosos, com ara bacteris, virus i paràsits diversos, que penetren per la pell o pels orificis naturals del cos. |
|
Les plaquetes o trombòcits. Són fragments de citoplasma que procedeixen de cèl·lules de la medul·la òssia vermella. Intervenen en la coagulació de la sang. |
|
|
.
|
|
<- IMATGE: Els diferents tipus de cèl·lules sanguínies. Hi ha cinc tipus de glòbuls blancs o leucòcits. Els més importants són: – Neutròfils i monòcits. Destrueixen els gèrmens invasors. – Limfòcits. Fabriquen anticossos per impedir la propagació dels microorganismes. També intervenen en l'eliminació de cèl·lules alterades o canceroses. El nostre cos conté 5 litres de sang. El 55% correspon al plasma i el 45% a les cèl·lules sanguínies.
|
Algunes dades sobre la sang
- Tenim aproximadament 5 litres de sang.
- Al nostre cos tenim uns 25 bilions de glòbuls vermells.
- Cada segon es destrueixen i es tornen a formar 2 milions de glòbuls vermells.
- En una gota de sang hi ha:
5 milions de glòbuls vermells.
400.000 glòbuls blancs
250.000 plaquetes
- La sang circula pel cos a 0,5 m/s ( mig metre per segon)
- El cor podria omplir en un dia un dipòsit de 10.000 litres
- Al nostre cos tenim uns 100.000 km de vasos sanguinis. Suficients per donar la volta al món dues vegades
- Hi ha més venes que artèries. Les venes
contene el 65% de la sang del nostre cos.
1.2. Els vasos sanguinis
|
Veure 1.1 Organización del aparato circulatorio: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
Els vasos sanguinis formen una xarxa de canals que distribueixen la sang per tot el cos.
Hi ha tres tipus de vasos sanguinis, Artèries, venes i capil·lars
Artèries. Envien la sang des del cor a tots els òrgans. La paret és molt elàstica i resisteix i manté la pressió de la sang.
Venes. Porten la sang des dels òrgans fins al cor. La paret és menys resistent que la de les artèries i la sang hi circula amb pressió baixa. Tenen vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang.
Capil·lars. La paret està formada només per una capa d'endoteli ( un teixit molt prim). A través dels capil·lars es porta a terme l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.
1.3. Intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules
|
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/img/Unidad5pres.gif http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/contenidos7.htm |
Les artèries es ramifiquen i arriben a tots els òrgans del cos, cada cop es fan més estretes i aleshores s'anomenen arterioles quan es fan d'un tamany microscòpic s'anomenen capil·lars.
La sang als capil·lars té pressió elevada, per això el plasma, ric en nutrients i oxigen, es filtra per les seves parets i es mescla amb el líquid que banya les cèl·lules, anomenat líquid intersticial.
D'aquesta manera, les cèl·lules reben les substàncies que necessiten per viure. Una part del líquid intersticial, amb residus com el diòxid de carboni i altres substàncies de rebuig, torna als capil·lars i passa a les vènules, (venes petites) que s'uneixen i formen venes, que porten la sang al cor.
|
La limfa. El sistema
limfàtic. |
|
El líquid intersticial que no torna als capil·lars sanguinis penetra en els capil·lars limfàtics i s'anomena limfa. El sistema limfàtic es un sistema circulatori encarregat de transportar la limfa, que es forma a partir del plasma intersticial que envolta les cèl·lules. Està format per: •Els capil·lars limfàtics: recullen el plasma intersticial. •Els vasos limfàtics: és per on circula la limfa. Desemboquen al sistema circulatori. •Els ganglis limfàtics: s’hi filtren i eliminen substàncies estranyes i microorganismes, i s’hi formen alguns leucòcits. La limfa també transporta els lípids absorbits a l'intestí prim i conté limfòcits, que participen en el sistema de defensa de l'organisme. Al final del recorregut, la limfa ingressa al corrent sanguini. |
|
|
El cor i la circulació sanguínia
2.1. El cor és el motor que impulsa la sang
El cor és un òrgan musculós buit, lleugerament cònic, situat a la cavitat toràcica, entre els dos pulmons.
Està envoltat per una membrana doble anomenada pericardi.
Les parets estan formades per múscul cardíac, o miocardi, que fa possible que el cor es contregui i es relaxi rítmicament.
El cor està dividit en dues meitats, la dreta i l'esquerra que estan separades per una paret longitudinal de dalt a baix. La part dreta i l'esquerra del cor no estan comunicades.
Cada meitat té dues cavitats: una aurícula i un ventricle. Així tenim l'aurícula dreta i el ventricle dret i l'aurícula esquerra i el ventricle esquerra
La vàlvula tricúspide deixa passar la sang de l'aurícula dreta al ventricle dret i impedeix el moviment en sentit contrari.
La vàlvula mitral deixa passar la sang de l'aurícula esquerra al ventricle esquerra i impedeix el moviment en sentit contrari.
Al començament de l'artèria pulmonar es troba la vàlvula pulmonar que impedeix el retrocés de la sang al ventricle.
Al començament de l'artèria aorta es troba la vàlvula aòrtica que també impedeix el retrocés de la sang al ventricle.
|
|
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/contenidos4.htm |
2.2. Com funciona el cor. El cicle cardíac.
|
Veure vídeo: |
04) Circulatory system.avi |
|
1.2 El corazón. El látido del corazón. Animación. http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
El múscul cardíac, o miocardi es contreu i es relaxa rítmicament.
Quan es contreu s'anomena sístole.
Quan es relaxa
s'anomena diàstole.
|
Veure animació d'un cicle cardíac: http://cienciasnaturales.es/BOMBEO.swf |
Un
cicle cardíac comprèn:
La diàstole ventricular (relaxació del múscul cardíac) ; durant aquesta fase la sang venosa va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva.
En aquesta etapa, les vàlvules (mitral i tricúspide) estan obertes i les vàlvules pulmonar i aòrtica estan tancades.
La sístole auricular ventricular (contracció del múscul cardíac) envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat, es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide.
La sístole ventricular provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.
Els ventricles es relaxen, es tanquen les vàlvules aòrtica i pulmonar, s'obren la mitral i la tricúspide
, i la sang entra a les aurícules i als ventricles. És el començament d'un nou cicle cardíac.
1. diàstole auricular |
||||
|
|
|
|
|
|
2. sístole auricular |
||||
|
|
|
|
|
|
3. diàstole ventricular |
||||
|
|
|
|
|
|
4. sístole ventricular |
||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
I torna la diàstole auricular...
|
|
2.3. La circulació de la sang
|
Veure vídeos: |
04) Circulatory system.avi |
08) El corazon.mp4 |
En repòs, la sang recorre el circuit en un minut, i en situacions de gran activitat, el recorre fins a sis vegades per minut.
La sang, impulsada pel cor en cada sístole (contracció) es enviada a les artèries. També circula pels capil·lars i les venes. L'elasticitat de les artèries aorta i pulmonar permet que el flux discontinu produït pel cor es transformi en un flux continu.
Les artèries constitueixen sempre vies de sortida de la sang des del cor, mentre que les venes són sempre vies d'entrada cap al cor.
Circulació
menor i circulació major
|
Veure 1.4 La circulación de la sangre: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
La circulació és doble perquè la sang es desplaça per tot el cos a través de dos circuits connectats en sèrie: el circuit pulmonar i el circuit sistèmic.
|
Circulació menor o pulmonar. S'estableix entre el cor i els pulmons. La seva funció és fer l'intercanvi dels gasos respiratoris, entra oxigen a la sang i s'expulsa el diòxid de carboni. Comença amb la contracció del ventricle dret, que envia sang venosa a l'artèria pulmonar. Aquesta es divideix en dues branques una capa al pulmó dret i l'altra cap al pulmó esquerra. Aquestes artèries amb sang pobre en oxigen penetren als pulmons i es ramifiquen fins arribar al tamany de capil·lars, a través dels quals es fa l'intercanvi dels gasos respiratoris (oxigen i diòxid de carboni) als alvèols pulmonars. La sang oxigenada que ve dels pulmons torna per les venes pulmonars fins a l'aurícula esquerra, que es troba relaxada. |
|
|
Circulació major o sistèmica. Es fa entre el cor i la resta del cos.
La seva funció és transportar l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retirar el diòxid de carboni i els residus produïts per les cèl·lules. Comença amb la contracció del ventricle esquerre, que impulsa la sang oxigenada, procedent de la circulació pulmonar, a l'artèria aorta. Com que ha de vèncer molta resistència, el ventricle esquerre té la paret més gruixuda que la del ventricle dret. La sang es distribueix, a través d'artèries i arterioles, fins als diversos òrgans, on es fa l'intercanvi de substàncies als capil·lars. Porta a les cèl·lules els nutrients i l'oxigen que necessiten per viure i recull el diòxid de carboni i altres residus. Els capil·lars de tornada cap al cor es transformen en vènules (venes petites) es fan més grans, ara ja les anomenem venes, que porten finalement la sang de tornada cap al cor. Aquesta sang, desoxigenada i carregada de diòxid de carboni, entra per les venes caves (vena cava superior i vena cava inferior) a l'aurícula dreta del cor. |
3. Malalties de l'aparell circulatori
|
ECV. Enfermedades
cardiovasculares. OMS Organització Mundial de la Salut. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs317/es/index.html Las
ECV enfermedades cardiovasculares son la principal causa de muerte en todo el
mundo. Cada año mueren más personas por ECV que por cualquier otra causa. Se calcula que en 2004
murieron por esta causa 17,3 millones de personas, lo cual representa un 30%
de todas las muertes registradas en el mundo; 7,3 millones de esas muertes se
debieron a la cardiopatía coronaria, y 6,2 millones a los AVC. Las muertes por ECV afectan
por igual a ambos sexos, y más del 80% se producen en países de ingresos
bajos y medios. Se calcula que en 2030
morirán cerca de 23,6 millones de personas por ECV, sobre todo por
cardiopatías y AVC, y se prevé que sigan siendo la principal causa de muerte. |
3.1. Les malalties de l'aparell circulatori
Les malalties principals que afecten l'aparell circulatori són les següents:
|
Hipertensió arterial. És un augment de
la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. Si es manté durant molt de temps, produeix una sobrecàrrega del cor i dels vasos sanguinis que deteriora els ronyons i afavoreix l'arteriosclerosi. Per evitar la hipertensió cal portar una vida més relaxada; suprimir els estimulants, com ara el tabac i el cafè; prendre una alimentació equilibrada i sense sal; tenir un pes adequat ; i fer exercici físic regularment. Quan aquestes mesures no són suficients, cal seguir un tractament farmacològic. L'anomenada hipertensió essencial o primària té origen desconegut; si la causa és coneguda, com, per exemple, una malaltia dels ronyons, s'anomena hipertensió secundària. |
|
Infart de miocardi. S'origina per
l'obstrucció de les artèries coronàries, que són les que proporcionen
l'oxigen i els nutrients al múscul cardíac (miocardi). Quan l'obstrucció de l'artèria és parcial, es produeix un dolor conegut com a angina de pit. La zona afectada per l'angina de pit es pot restablir. Si l'obstrucció de l'artèria és total, es produeix un infart de miocardi. En aquest cas es destrueix una part del múscul cardíac. Si l'àrea afectada és molt gran, es produeix la mort. Un atac al cor no és resultat de l'atzar, sinó que té les seves causes, a les quals, sovint, no se'ls para l'atenció suficient. Per això, i com en qualsevol altre assumpte relacionat amb la salut, cal estar previnguts per evitar o, almenys, minimitzar els seus possibles efectes. Entre els factors de risc que poden ocasionar l'obstrucció de les artèries coronàries, destaquen la hipertensió, els nivells alts de colesterol a la sang, el tabac, l'obesitat i el sedentarisme. |
|
Apoplexia o accident
cerebrovascular (ACV). Es produeix per una interrupció de l'aportament
de sang a una part del cervell. Aquesta interrupció pot ser deguda a l'obstrucció d'un vas sanguini per un coàgul o per la ruptura d'una artèria, que produeix un vessament de sang i la consegüent invasió del teixit cerebral. Els símptomes de l'apoplexia depenen de la zona del cervell afectada. Pot afectar la mobilitat, la visió o la parla, però quan l'àrea afectada és molt gran es produeix la mort. |
|
Varices. Són venes inflamades, a causa de la fallada de les vàlvules de les venes dels membres inferiors (les cames) que haurien de facilitar el retorn de la sang venosa al cor. Les varices es poden originar per un augment de pressió a l'abdomen, com passa durant l'embaràs, o quan s'està molta estona dempeus. De vegades, per solucionar el problema, es requereix intervenció quirúrgica. |
|
Embòlia pulmonar. És l'obturació d'una branca de l'artèria pulmonar, que bomba la sang des del ventricle dret fins al pulmó. Una embòlia és produïda per un coàgul (èmbol), que acostuma a procedir de les venes de les cames. La gravetat de la malaltia depèn del calibre del vas obstruït. L'anomenat síndrome de la classe turista és una embòlia produïda per la inactivitat que imposen les dimensions reduïdes que tenen els seients als avions. |
|
Aneurisma. És una dilatació,
en forma de bossa, localitzada en una paret arterial. Els casos més greus es produeixen quan l'aneurisma afecta una artèria cerebral o l'aorta. La ruptura de l'aneurisma pot portar a la mort. |
|
Trastorns de la coagulació. En la coagulació intervé una complicada cascada de reaccions –en la qual participen una desena de factors– que produeix una xarxa de proteïnes, o coàgul, on queden retingudes cèl·lules sanguínies i plasma. L'alteració dels factors de coagulació causa diverses malalties, com ara l'hemofília –la transmeten les dones i es manifesta en els homes– o la malaltia de von Willebrand, que és el trastorn hereditari de la coagulació més habitual en tots dos sexes. |
¿Qué puedo hacer para evitar
un infarto de miocardio o un accidente vascular cerebral? (OMS)
http://www.who.int/features/qa/27/es/index.html
RESUM del més important:
Aquest
text està inclòs també en les fotocòpies de dossier de l'aparell circulatori.
http://centres.vicensvivesdigital.cat/35099/course/format/vvives/unit.php?id=22&unit=3§ion=1
http://www.aula2005.com/html/cn3eso/09circulatorio/09circulatori.htm
1. La sang i l’aparell circulatori
- La sang és un líquid que
circula pels vasos sanguinis.
- Funció de la sang: Porta l'oxigen i
els nutrients a les cèl.lules
del cos, i recolleix el diòxid
de carboni i els residus procedents de les cèl·lules.
La sang està
formada per plasma i cèl·lules sanguínies.
-El plasma
és un líquid groguenc, està format bàsicament per aigua i per determinades
substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes).
- Hi ha
tres tipus de cèl·lules sanguínies:
1) els glòbuls
vermells, que contenen hemoglobina per transportar l’oxigen des dels
pulmons cap a les cèl·lules;
2) els glòbuls
blancs, que ens defensen dels agents infecciosos,
3) les plaquetes,
que faciliten la coagulació de la sang.
Altres
noms:
- Glòbuls
vermells: eritròcits o hematies
- Glòbuls
blancs o leucòcits ( existeixen 5 tipus)
- Plaquetes
o trombòcits
- Els vasos sanguinis
distribueixen la sang per tot l’organisme. N’hi ha de tres tipus:
- Les artèries, que condueixen
la sang des del cor fins als òrgans. Tenen la paret molt elàstica.
- Les venes, que transporten la
sang des dels òrgans cap al cor. Tenen vàlvules que impedeixen el
retrocés de la sang.
- Els capil·lars, Són uns vasos
extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi
de les venes. Permeten l’intercanvi de substàncies entre la sang i les
cèl·lules. ( donen oxigen i nutrients i recullen CO2 i residus)
- Totes les artèries, menys l'artèria pulmonar,
duen sang rica en oxigen. Totes les venes, menys la vena pulmonar,
condueixen sang pobra en oxigen.
2. El cor i la circulació
sanguínia
- El cor és un òrgan buit el
múscul del qual (miocardi) impulsa la sang cap a les artèries.
Té quatre cavitats, dues aurícules i dos ventricles, amb unes vàlvules que dirigeixen el moviment de la sang i n’impedeixen el retrocés. - El cor funciona com una bomba
aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació
(diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles).
- Un cicle
cardíac (batec - cast. latido)
comprèn les fases següents:
- La diàstole ventricular
(relaxació). Les parets de les aurícules i dels ventricles es
relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. Les vàlvules
mitral i tricúspide estan obertes i les vàlvules pulmonar i aòrtica estan
tancades.
- La sístole auricular (contracció).
Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules mitral i
tricúspide i la sang passa de les aurícules als ventricles Després es
tanquen les vàlvules mitral i tricúspide.
- La sístole ventricular. Les
parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre
passa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret
passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. La sang quan es impulsada cap
a les artèries pulmonar i aòrtica passa per les vàlvules pulmonar i
aòrtica, que s’han obert.
|
Veure animació d'un cicle cardíac: http://cienciasnaturales.es/BOMBEO.swf |
- La circulació de la sang és doble:
- La circulació menor o pulmonar
es realitza entre el cor i els pulmons per eliminar el diòxid de carboni
i recollir l’oxigen.
- La circulació major o sistémica
es realitza entre el cor i la resta del cos per proporcionar oxigen nutrients
a les cèl·lules i recollir diòxid de carboni i els materials de rebuig
cel·lulars (residus).
- La sang quan surt del cor per l'artèria aorta passa
per una xarxa d'artèries, desprès circula per les arterioles (arteries
petites) i, després, als
capil·lars. Torna cap al cor recollida per les vènules (venes petites), desprès
les venes que la porten de tornada al cor o entren per la vena cava
superior i la vena cava inferior.
3. Malalties i trastorns de
l’aparell circulatori
- Les malalties principals que afecten l’aparell
circulatori són les següents:
- Hipertensió arterial: augment de la pressió de la sang a la paret de les artèries.
- Varices:
venes inflamades per la insuficiencia de les vàlvules venoses.
- Apoplexia: es
produeix per una interrupció de l’aportació de sang al cervell a causa
d’una obstrucció o d’una ruptura d’un vas sanguini.
- Embòlia pulmonar:
obstrucció d’una branca de l’artèria pulmonar per un coàgul.
- Aneurisma:
dilatació de la paret arterial que pot arribar a la ruptura de l’artèria.
- Infart
de miocardi: obstrucció de les artèries coronàries.
- Quan l'obstrucció de l'artèria és parcial, es
produeix un dolor conegut com a angina
de pit. La zona afectada per l'angina de pit es pot restablir.
- Trastorns de la coagulació: deficiències en el procés de coagulació de la sang. Causen
malalties diverses, com ara l’hemofília.
- Les ECV malalties cardiovasculars són la
principal causa de mort a tot el món. Cada any moren més persones per ECV
que per qualsevol altra causa.
- Els factors de risc cardiovascular principals
són: el tabac, el colesterol, la hipertensió, el sedentarisme i l’estrès.